Southeast Asia

Sembla que va ser ahir quan vaig endinsar-me en el descobriment del continent asiàtic. Doncs ja anem a per la 5ena aventura!! Quan serà? Del 16 al 29 de Març ,  i els escollits per l’ocasió?…Hong Kong Sevens + Filipines (Manila+Donsol). -Véase linea rosa-.

Aquest cop el priple serà breu, d’uns 13 dies. Tornaré als Sevens de Hong Kong ( després de l’experiència de l’any passat ja vaig dir que hi tornaria, i jo soc un home de paraula), després, amb la Mar, anirem cap a….Filipines! On? A Donsol! (línea rosa del mapa), per tal de veure unes balenes i jo que se que més…ja us ho aniré explicant, pinta força bé!

La idea era anar a Myanmar, però el clima exageradament càlid en aquesta època fa que postposi la idea fins…el proper mes de Novembre? Qui sap…

Així doncs, aquest blog quede OFICIALMENT REACTIVAT, continuem fent història!

Ja estem de tornada!!…No queda res a dir, crec que tot està dat i beneït.

Pròxima estació, si el volcà islandès m’ho permet…Barcelona!!

Ha sigut un altre període de temps a Asia realment apassionant!!…i potser més que els altres per diferents motius. Crec que si em morís avui, moriria feliç. O sigui que quedi clar que si l’avió s’estrella, no cal que ploreu, ja ho trobarem!

Està clar que aquesta experiència, com la resta, queda a la memòria per sempre.  És quelcom que he viscut al màxim i que no m’ho treurà ningú  Ara només falta el proper!…hehehe..però abans necessitaré un passaport nou, ja que l’actual, tot i que li queden 2 anys encara, va justet, justet de pàgines.

Fins la propera!

LAOS

XINA

VIETNAM

INDONESIA

The last two days I spent in Bali, I visited the best beaches of the southern peninsula of the Island: Dreamland, Ulu Watu, Nusa Dua, Padang Padang and Bigin (it took me a while to find this village! Is a rocky cliff on the southern peninsula of Bali).

Of these, I prefer the last 3, since the other surfers are 100% and Dreamland with a cement building that puts goose bumps. Begin had a spectacular end of the ride. At 5 in the afternoon, delayed due to difficulty accessing it, and once he had finished a lunch Mie goreng (Indonesian style noodles), a woman insisted on more and more make me a massage for … 15 euros!. I mean I found it expensive!, But in the end I was left for 5 and I gave her the OK. So lay down, I strategically pulled towards experimenting last Sunset in Bali. I really relax myself o while enjoying my last sunset in Indonesia.

I forgot to tell you before all, good yard, I went back to try to surf! . On the beach in the town I was on, Seminyak. The truth is that those who do not learn to surf in Bali is because they do not want. That’s like a wave pool, one wave after another, with infinity of chances to practice. And that was the area for beginners. As you’re going from one to another, you have several different ones from size and difficulty.

Total: that Indonesia is a paradise for surfers, much more than I could live in Santa Cruz (California). However, once I made it clear that I am one of the worst surfers in our solar system or perhaps the cosmos in general. Maybe if I would try it seriously, I could get a decent level. Anyway…

Once the arrival night, a light dinner, a few spring rolls, and sleep.

At 4am I had to get up, because at 6am the plane was leaving to Kuala Lumpur, which would scale 4 hours to go to Hong Kong. But this was only in theory … Why? Because, again! There were problems with the plane. Technical problems with the plane that was supposed to leave to  Hong Kong. So I was waiting 2 hours longer but at least I could go back  “home”.

I must enumerate the various chaos I have had experienced during the last month and half: cancellation of the plane back from Laos, tropical storm that delayed the plane that had to replace the one I just mentioned, volcanic ash that cancel the return flight to Europe, tropical storm that delayed again the first flight toIndonesia: Hong Kong to Kuala Lumpur so that I can not connect with the plane that was going to Bali and I had to stay in the capital of Malaisia… Well, upon finishing the thing here, because again I am watching the news and I see that there are cancellations of flights at airports in Spain due to “return” of the volcanic ash. Do you really think that I have to come back? … Isn´t that a sign?

Els ultims dos dies a Bali els he dedicat a recorrer les millors platges de la peninsula del Sud de l’Illa: Dreamland, Ulu Watu, Nusa Dua, Padang Padang, i Bigin ( com em va costar trobar aquest poblet!, es troba en un penya segat al sud de la peninsula de Bali).

Dels esmentats em quedo amb els 3 ultims, ja que els altres son 100% surfers i Dreamland amb un edifici de ciment que posa la pell de gallina. A Begin vaig tenir un espectacular final de viatge. Alla les 5 de la tarda, amb retard degut a la dificultat per accedir-hi, i un cop havia acabat de dinar un Mie Goreng (noodles a l’estil indonesi) una dona va insistir mes i mes en fer-me un massatge…per 15 euros!. Vull dir que ho vaig trobar carissim!, pero al final m’ho va deixar per 5 i vaig donar-li l’Ok. Aixi que ben estiradet, em vaig estirar estratégicamente de cara a l’ultim Sunset que experimentaria a Bali. Vaig relaxar-me d’allo mes gaudint de la meva ultima posta de sol.

Oblidava comentar que abans de tot, de bon pati, vaig tornar a probar de fer surf! . A la platja de la localita ton m’estava, Seminyak. La veritat es que qui no apren a fer surf alla es perque no vol. Allo es com una piscina d’ones, una onada darrera l’altre, amb infinitats d’ocasions per practicar. I es que la zona era per principiants. A mesura que vas anant d’una a l’altre, tens diverses oles de grandaria i dificultat diferent.

Total: que Indonesia es un paradis pels surfers, molt mes del que vaig poder viure a Santa Cruz ( California). Tot i aixo, novament vaig deixar clar que soc un dels pitjors surfers del nostre sistema solar o potser del Cosmos en general. Potser si m’hi poses en serio assoliria un nivell mínimamente decent. En fi…

Un cop arribada la nit, un sopar light, uns rotllets de primavera, i a dormir!. Despres de la tirada de canya pertinent per part de la cambrera i la seva companya (no pas jo)…perque no succeeix aixo a Catalunya? Alla faria mes cas al comentari…

Que a les 4am tenia que llevar-me ja que a les 6am sortia l’avio cap a Kuala Lumpur, on faria escala de 4 horetes per anar a Hong Kong posteriorment. Pero aixo era en teoria…Perque? Per que, una altre vegada!, vaig tenir problemas amb l’avio. Technical problems amb l’avio que sortia cap a Hong Kong. De manera que em van allargar l’espera 2 hores mes…pero almenas vaig poder tornar a “casa”.

Enumerem els diferents caos: Cancelacio de l’avio de tornada de Laos, tormenta tropical que retrasa l’avio que sustituiria el que acabo d’esmentar, nubol volcanic que cancela el vol de tornada a Europa, tormenta tropical que em fa sortir en retras de Hong Kong cap a Kuala Lumpur, de manera que no puc conectar amb l’avio que anava a Bali i m’he de quedar a la capital Malaya, i ara aquest ultim retras. Be, i la cosa no acava aquí, ja que de nou estic beient a les noticies que hi ha cancelacions de vols a aeroports del Reino de España degut al “retorn” del “volcanic ash”. Creieu de veritat que he de tornar ?…no es una senyal tot plegat ?

La HORMIGA ATOMICA buscant una platja…aquesta la pitjor per banyar-se, pero la millor per practicar el surf (Kuta-Legian-Seminyac)

Platja Ulu Watu (Surfers paradise)

Padang Padang

Un ensurt

Abans de fer surf

Nusa Dua

Mie Goreng

Begin

Sunset a Begin

L’ultim sopar, algo mini

Trawalgan (Gili Islands – Indonesia):

.

.

Travalgan (Gili Islands – Indonesia) Stress level = 0

.

.

Sunset a Ubu Watu Temple (Bali):

.

.

Sunrise al Voca Batur:

It’s been about 5, 6 or 7 days I’m in Bali, and have lived in all the colors on a personal level. The major activity that you experience in the island and its surroundings have made me leave the blog as a secondary issue.

The arrival in Bali was via Kuala Lumpur. Things did not began well as the plane that came from Hong Kong did with delay (rain and more rain!) I could not connect with the one to go to Denpasar (Bali’s airport). So I spent a night in KL where, by chance, I ended up sleeping in the same small hotel/hole than I did with Mar in 2008 (before going to Indonesia as well). The positive point is that in the heart of KL, Bukit Bintang Street area (remember this name to take the metro from the bus station, it will take you 15 min to get there) there are many restaurants in the street the street where you can eat very, very well!. That´s one of of the best local places I’ve eaten in Asia.

The next day at 6 am I left to Bali. First stop: Legian, Kuta near the south east of Bali, just 20 minutes from the airport. Well, the place is horrible but if you surf, is ok because beaches are awesome to practice surfing as a beginner level.

Kuta and Legian are two cities that of the southeast coast that are virtually together: but you must avoid them!, Unless you want to start in the world of surfing. The beaches are like in Platja d’Aro, Lloret atmosphere … at his side is Lloret is a paradise!.

Directed by Fernando Muñoz and Maartje (after a great Balinese massage) the next day I went to the Gili islands! Specifically to one of the 3: Trawangan: The best experience I have had during the 4 trips I have done in Asia (equivalent to more than 5 months traveling!)

To go to Gili, in the current season (low), it will cost you 45 euros (one way) for what they come to pick you up with a shuttle at your hotel and ride you to the port. Change to a speed boat that will leave you in an hour at Trawangan.

The island is not very big, I give it around walking in an hour. At the arrival at the beach there are some bars, restaurants and the major and most small hotel, bungalows … but only a little walk north or south tranquility is the daily bread. Although at the center I was in a quiet place. I looked to be about 500 feet from the center. So, I went to Windy Bungalows, where Raja +62- (0) 0891907659523, ex-footballer of the Indonesia national team and manager, is a super nice guy that makes the experience even greater!.

Further north the beaches are deserted and paradisiacal places you can find the picture of one of the largest volcanoes on the island of Bali.

The sunsets were amazing, and at night, after eating some local food, head to Rudy’s …! What a wonderful bar!, Very cool waiters!, Nice people around…great DJ … and more! … But now I do not want to prolong.

Wile enjoying the great atmosphere of the pub (a bar is outside, in the heart of the center and just infront of the beach) I could live the most incredible moments of this trip, along with the aforementioned Mr. Raja, those were probably the best moments I have had after 5 months traveling. (I should stop writing here…).

Besides, If you want Magic Mushroms , this is the place!. But I didn’t even touch them

My fiasco, my mistake, something that I have repented for each minute that has passed since then and that made me “suffer” a lot (main reason why I had not updated the blog) was leving Trawangan. After two days, I thought it would make sufficient time to do other things, so I decided to return to the island of Bali, and to visit a volcano … And I know what else … something that has not been worth iat all compared to Gili. I was missing Trawalgan´s  sunsets, the night life (hehehe), great people I meet and I spend time with…. Conclusion: If you are in a place that you really like do not leave it!!, not even if you have to go to Hallon Bay, Angkor Wat…whatever is the amazing place that is waiting for you. Some things just happen once in life

Well, so I went to Ubud, a beautiful city in the heart of Bali, from where I can go visit volcanoes, rice fields… I have to say that it really was very beautiful …

The truth is that I have not enjoyed it much because psychologically my mind was not there…Besides the time was not the best, since the rainy season began and it was falling more and more drops gradually.

I made (for 50 euros! Expensive! …) an excursion to a volcano, to see the sunraise from it, with a lake at the bottom. I got up at 2:45 in the morning, a guide came to pick me up and took me to the foot of Mount Bagur. That wasn´t worth either. We also have some good ones in Catalunya.

At least during the trip, around 9am, the guide gave me a route through the surrounding rice fields, which are truly spectacular. Now that was worth it!

Newly arrived in Ubud I rented a motorbike to 3.5 euros, but … started raining at 2 pm! So little that I could do, so I spent my time trying to learn how the new Mac that I bought works.

Today I got up at 6:45, and after breakfast, at 9 am I went back to the South of Bali, visiting the different beaches recommended by friends and family (Mar). Only 48 hours remain!

Ja fa uns 5, 6 o 7 dies que soc a Bali, i les he viscut de tots colors a nivell personal. La gran activitat que pot comportar l’illa i els seus voltants han fet que deixes el blog com a un tema secundari.

L’arribada a Bali va ser via Kuala Lumpur. Les coses no van comensar be ja que l’avio que sortia de Hong Kong ho va fer amb retard (pluja I mes pluja!) No vaig poder conectar amb l’avio que m’hauria deixat a Denpasar (Bali’s airport). Aixi que vaig passar una nit a KL on, de casualitat, vaig acabar dormint al mateix hotelet/antro que ho vaig fer amb la Mar al 2008 (abans d’anar a Indonesia tambe). El punt positiu es que al centre de KL, a l’area del carrer Bukit Bintang (recordar aquest nom per agafar el metro desde l’estacio d’autobusos, seran 15 minutets) hi ha uns restaurants/merenderos al carrer on s’hi menja molt, pero que molt be!. Es un dels millors llocs on he menjat a Asia.

L’endema a les 6 ja sortia cap a Bali. Primera parada: Legian, al costat de Kuta, al sud est de Bali, a nomes 20 minuts de l’aeroport. Abans de deixar clar que el lloc es horroros sino fas surf, dir que el taxista despres de negociar un preu de 40.000 rupies (4eur) a l’hora de pagar, en comptes de tornar-me canvi de 20.000 em va tornar 2000, tot desitjant-me molt bon viatje…grrr! al paio li tinc pendent un retrobament, ja que entre avui i dema passare per davant de l’aeroport. Seguiu el blog i veureu si al final hi han “osties” o no…Sino dic res es que potser n’hi ha hagut i he “perdut”.

Kuta I Legian son 2 ciutats que donen a la costa sud-est que estan practicament juntes: cal evitar-les!, a no ser que volgueu iniciar-vos en el mon del surf. Les platges son com les de platja d’Aro, i l’ambient…al seu costat Lloret es un paradis!.

Seguint les indicacions del Fernando Muñoz i la Maartje (despres d’un gran massatge balinès) me’n vaig anar l’endema cap a les illes Gili! Concretament a una de les 3: Trawangan: La millor experiencia que he tingut durant els 4 cops que he vingut a Asia (equivalents a mes de 5 mesos de viatges.!)

Per anar a Gili, en temporada baixa com la actual, per 45 euros s’agafa un shuttle que et ve a buscar a l’hotel i et deixa al port. Alla canvies a un Speed boat que en nomes un parell d’horetes et deixara a Trawangan.

L’illa no es molt gran, jo vaig donar-hi la volta caminant en un parell d’horetes. A la platja d’arribada hi ha els principals bars i la majoria d’hotelets, bungalows…pero nomes que camninis una miqueta mes al nord o al sud la tranquilitat es el pa de cada dia. Tot I que el centre es molt I molt tranquil. Jo em vaig estar a uns 500 metres del centre als Windi Bungalows, on el Raja +62- (0) 0891907659523, exfutbolista de la seleccio nacional d’Indonesia i encarregat, es un “fiera” super simpatic que fa que disfritis de l’experiencia encara molt mes!.

Mes al nord les platges son desertiques i pots trobar espais paradisiacs amb la panoramica d’un dels grans volcans de l’illa de Bali.

Les postes de sol eren impresionants, I per la nit, despres de menjar una mica de menjar local,…cap al Rudy’s! Quin bar!, quins cambrers!, quina gent tant simpatica!, quin DJ…i molt mes!…pero ara no em vull allargar. Tansols dir que l’ambient del Pub (es un bar exterior, al ben mig del centre i que dona a la platja) va fer que visques els moments mes increibles d’aquest viatje, juntament amb l’anteriorment esmentat Mr Raja. (hasta aqui puedo leer).

Si voleu Magic Mushroms, aquest es el lloc!. Pero jo ni els vaig tocar.

El meu fiasco, el meu error, algo del que m’he arrepentit a cada minut que ha passat desde llavors, i que m’ha fet “patir” molt (motiu pel qual no havia actualitzat el blog), va ser abandonar Trawangan. Despres de 2 dies,pensava que no tindria temps sufficient per fer altres coses, aixi que vaig decidir retornar a l’illa de Bali, i anar a visitar uns volcans…I jo que se que mes…algo que no ha valgut la pena comparat amb Gili. No te la tranquilitat, les postes de sol, la farra (hehehe) que tenia Trawalgan. Conclusio: Si s’esta be en un lloc no s’ha de canviar!.

Be, d’aquesta manera vaig marxar cap a Ubud, una ciutat preciosa al centre de Bali, I desde la qual es poden anar a visitar volcans, camps d’arros impresionantment bonics…

La veritat es que molt no ho he aprofitat ja que psicologicament el Tanmateix el temps no va acompanyar molt, ja que comensa la temporada de pluges i ja van caient mes I mes gotes de mica en mica.

Per tal d’animar-me rapid, vaig realitzar (per 50 euros!!…carissim) una excursio a un dels volcans, per veure-hi desde ell la sortida del sol, amb un llac a la part baixa. Em vaig llevar a les 2:45 de la matinada, un guia em va venir a buscar I em va portar a peu de muntanya. 2ona conclusio del dia: un timo, no estava malament pero no s’ho va valdre, i a sobre amb els nubols que anaven hi venien. Abans aneu a Olot I nomes haureu de pagar els peatges de l’autopista!

Almenys, durant la tornada, pels voltants de les 9am, el guia em va fer una ruta a traves dels camps d’arros dels voltants, els quals son realment espectaculars. Aixo si que va valdre la pena!

Nomes arribar a Ubud vaig llogar una moto per 3,5 eur,…pero a les 14h ja plovia! Aixi que poca cosa vaig poder fer, de manera que em vaig dedicar a apendre millor el funcionament del nou Mac que em vaig comprar, tot en un restaurant amb Wifi molt bonic i moooolt bo, el qua les va convertir en el meu camp base per als apets.

Avui m’he llevat a les 6:45, he fet unes instantanies matinals, esmorsar, i cap a les 9h me’n torno cap al sud de Bali, a visitar les diferents platges recomanades per amics I famiia (Mar). Nomes em queden 48 hores…i les aprofitare!

Arribada!

1st sweet home

Platja!!!

Sunset )

2 amigues Txeques…

Comensa un nou Sunset, fan els preparatius…

El Raja fent els preparatius

El Raja i jo…abans de marxar

Aparicio sobtada a la dutxa!

Sortida de sol al Volca Batur

De dalt a baix

El volcanet al qual vem pujar

Camps d’arros espectaculars tornant a Ubud

Pot no semblar-ho, pero per 2,5 euros, un classic d’Ubud espectacular

El lloc, recomanat per una noia que vaig coneixer a l’aeroport de Luang Prabang, la Chihiro Maekawa (thanks Chihiro! )

El menda ja ben servit

Avent sopat: Facebook, Blog, emails, Markets…

Ubud Streets

Quan semblava que podria agafar un avió de tornada a la península ibèrica abans de l’11 de Maig vaig pensar…que coi! “solo se vive una vez”. Tot i que fa 4 anys que penso el mateix, no he fet cas als meus remordiments de consciència i, després de veure uns vol molt barat d’Air Asia a Indonesia, m’he decidit per anar-me’n una setmaneta a Bali!

I és que no podia marxar d’Asia sense retrobar-me amb els companys d’AirAsia!. Ja em podrien fer el VIP i tot…

Marxaré el proper dijous 29 (després d’haver remuntat l’eliminatòria amb l’Inter:) i tornaré a Hong Kong el divendres 7.

De tornada, al fer escala de4 horetes a Kuala Lumpur, pot ser que fins i tot tingui temps d’anar  fer un mos a la Capital de Malaisia.

Tinc força informació sobre Bali, així que espero que l’experiència valgui mooolt la pena!

Cal dir que quan estava buscant un possible destí per aquests dies, les alternatives no eren moltes. Motiu? Se m’estan acabant els països a visitar!!…sino mireu el mapa a sota (l’aventura actual és la groga).

Només falten 72 hores!…però abans, desde la llunyania, tenim una cita dimecres al Camp Nou!

El sud-est asiàtic dona per molt!!

Ja soc a casa, be, a casa la Mar a Hong Kong.  Sembla que a l’altre casa, la de Barcelona, no hi posaré els peus fins al 12 de Maig!!  Degut al volcà d’Islandia em van cancelar el vol de tornada i avui ja m’han m’han donat una aquesta data com a possible tornada a la ciutat comtal. Abans no hi havia res de res, i és que hi ha un munt de gent esperant que els donguin una plaça per a poder tornar a casona.

Però a lo que anavem!: Any nou a Laos. Potser em faig pesat amb tant any nou laosià, però el cert és que allà dura 3 dies i això dona per molt, i sobretot per moooolta aigua! Ha estat una gran experiència en una terra plena de grans persones. A Laos, independentment del paisatge, el clima…el que t’enganxa és l’esperit i el caràcter de la seva gent.

I el dia de partida gran experiència novament amb laosians!! concretament a l’aeroport (un chiringuito gran), amb el jefe del mateix!

Concretem: Divendres migdia havia d’agafar un avió de Luang Prabang a Bangkok (amb tot el caos existent a la capital de Tailandia) , per posteriorment, dissabte matí, volar a Hong Kong. Resulta que a l’arribada a l’aeroport, Bangkok Airways diu que l’avió te l’oxigen espatllat i no podem sortir fins l’endemà, amb la qual cosa tampoc podria conectar amb el de Hong Kong. Al preguntar perque no venia un altre avio, ens diuen que un cop arribés s’estaria ponent el sol, i amb lo rudimentari que és aquell aeroport, el pilot no sa’treveix a volar-hi de nit (te tela la cosa…).  A mi em van proposar volar a la capital de Laos amb Lao Airlines per a continuació volar a Bangkok i arribar a la mitjanit.

No feia ni 5 min que m’ho havien confirmat, que comença una tempesta tropical! Aixi que anulen tots els vols. Pero al cap de 35 min pensen que potser si que podran volar a la capital. Total, que tota la resta de passatgers son portats a un hotel, pero jo tot rient i mantenint molt bon rotllo els dic que prefereixo quedar-me i esperar aconteixements…

Doncs mira si els vaig caure en gracia i els va agradar que estigués de tan bon humor (com volien que em poses…?…si estava de vacances!!) que em van convidar a esperar l’arribada de l’avió amb ells. Això va significar un no parar de beure (no m’hi podia negar) Beer Laos (almenys 5)  i menjar durant 1 hora i mitja…i ells més que jo!! Va estar molt bé! El jefe de l’aeroport em va dir que li va encantar que no m’emprenyés com la majoria de turistes, lo qual no porta enlloc, i tot recordant els 7 anys que va passar treballant a la Unio Soviètica no parava de brindar i veure amb mi i amb la resta de treballadors de l’aeroport (un 4). I jo preguntant-lis…ja heu acabat de treballar? Que va!! responien…en fi, no se com no s’estavellen més avions. Tanmateix els vaig preguntar com era que podríem volar si ja seria de nit. I em respongueren que son els de Bangkok Airways que no s’atreveixen, però els de Lao Airlines si…els tenen “més ben posats”…hahaha…espectacular! Encara plovia un xic i van acabar acompanyant-me fins a la porta de l’avió aguantant-me el paraigües com si fos el mismíssim Papa de Roma!!

Just amazing!…again…

Un cop a Hong Kong em trobo al Tommy que està per aquestes terres treballant i celebrem la festa d’ignauguració del pis amb la Mar i la Maartje, de les quals no en tinc més fotos…

El pròxim post el podríem titular: “tirat a Hong Kong”

Lao New Year + Lao Beer!

Arma Letal

Mullant-nos entre tots

Lao New Year

Dinant per 12.000 Kips: 1,1 euros

Fideus a 1,1 euros…eren realment bons!!

Keep Walking…

La pagoda de davant de “casa”

Amb el cap de l’aeroport…així controlen millor el personal…o els tenen més contents si més no.

A l’esquerra el Big Boss de l’aeroport i a la dreta el màxim representant de Bangkok Airways…quins cracks!

Back in Hong Kong!! Maartje and Mar’s House Warming Party!!…amb amigues de la Mar i el Tommy

Novament vaig tenir una gran experiencia amb una comunitat Hmong!. Una etnia que, en el cas del meu poblat, amb prou feines tenia un generador d’energia per donar l’electricitat suficient a un parell de televisors que hi havia al poblat. I la llum?,…com “antany”, amb espelmes.

L’excursio de 2 dies la vaig fer amb una noia francesa i el guia. De nou, un paisatge espectacular “espatllat” per una gran quantitat de fum i boscos i mes boscos cremats intencionadament…again, quina tragedia!

Alla vaig poder disfrutar d’un partidet de futbol entre els nens del poble i una conversa post-sopar amb el jefe de la “tribu” el qual nomes savia comptar d’1 a 10 en angles i dir hello. Va ser una gran vetllada comunicant-nos a base de senyes, i es que el guia (traductor habitual) estava a cal Chaman del poblat oferint algo a algun deu…

De tornada una miqueta de kayac…i lloguer de moto per perdre’m una miqueta mes per la provincia, tot esperant l’arribada de l’any nou budista!!

Ja som a l’any nou (14, 15 i 16 d’Abril), i aqui se celebra durant 10 dies tirant-nos aigua els uns als altres…pero aixo ja ho tocarem al proper post… 

De moment estan essent unes batalles prou interessants i on el millor de tot ha sigut coneixer una noia simpatiquissima de Canaries (l’Angeles) i poder conviure la festa durant gairebe 2 dies amb ella. La simple pregunta de “eres espanyola ?”, va tenir conescuerncies molt positives! Ara ella ja ha marxat i jo continuo el meu cami, be, no em moure gaire ja que em quedo a la ciutat disfrutant de la festa! Encara falten 48 hores mes de celebracions!  

A punt d’iniciar el trekking

Parada per dinar a un poblat Monk

Vista de part de la muntanya cremada

Baixant d’una muntanyeta

Veient com cremen

Aquesta noia va per model!

L’actriu again!

Un noi del poblat

Els “buffalos”

Pedra, paper, tisora!

A jugar!

Observant la World Cup

Aquesta nena la vaig trobar monissima!

L’aficio!

L’striker

Tornem a casona!

Un dels galls que ens despertaven cada mati

Kayac + BeerLao

Laundry i bany matinal

Petita batalleta

Back in Luang Prabang, patrimoni de la humanitat per la UNESCO

Comencen les batalles d’aigua a Luang Prabang

Amb l’Angeles