Southeast Asia

Fa dies que no em moc d’aquesta provincia de Laos (voltants de Luang Prabang) i la veritat es que no paro de fer coses. Sino fos pel maleit fum degut als focs provocats, ja seria la bomba. Pero el que atrau de Laos es la seva gent, les seves mirades, el seu caracter…es un no parar d’experimentar tractes sincers i espontanis en qualsevol moment. Perque carai costa tant aixo al mon occidental! Ara mateix no dubtaria ni per un moment de venir a viure a Asia, Asia is different.

Com qui no vol la cosa en 3 dies he fet un munt d’activitats!

Tot i que ja havia contractat un trekking pel cap de setmana, vaig preferir anular-lo i realitzar les activitats que tenia previstes per dilluns i dimarts el divendres i el dissabte. Motiu?: el Madrid-Barsa!!! hehehehe…no me’l volia perdre!, i al meu hotel, a la meva habitacio el podria veure de 3am a 5am. De ben segur que a les muntanyes no l’hauria vist.

Divendres: classes de cuina laosiana! Caram!, havia de saver com coi es feia l’Sticky rice que mengem a totes hores!…i altres cosestes que algun dia us fare. Una gran experiencia, molt ben organitzat, i molt bo!

I dissabte…moto i a perdre’m! Despres d’haver esmorsat a un lloc que, segons  el New York Times, es el millor de Luang Prabang (ara hi vaig cada dia per 4 euros, algo forsa car aqui), i conseguir realitzar pa amb tomaquet i oli d’oliva, vaig llogar una moto i endinsar-me cap al nord de la ciutat. Cal mecionar que els cambrers laosians flipen amb la parafernalia que monto amb l’oli, el tomaquet…m’encanta! I ojo!, no solo de pa amb tomaquet s’alimenta el menda…ahir vaig probar, per fi, i de gratis… gos!. Pero aixo sera en el proper post…

Durant els 50 kilometres que vaig fer vaig tenir temps de trobar-me amb elefants (be, un centre on en cuiden), banyar-me al Mekong amb buscadors d’or, dinar surrealista veient la MTV Laosiana (amb musica tailandesa), banyar-me de nou en un altre riu amb una comunitat, ajudar a unes nenes a transportar aigua…

Una de les conclusions menys importants que vaig obtenir (tal i com ja li vaig dir a la Mar) es que el Mekong lo millor que te es el nom…quina cosa mes bruta…

Pero sobretot em vaig impregnar de nou amb el caracter de la seva gent. Quan era 40 kilometres al nord de Luang Prabang vaig veure una comunitat banyant-se al riu, com fan cada tarda, i em vaig dir: “tito!, aquesta es la teva per quan fem marxa enrera”. I aixi vaig fer. Al cap d’una estoneta, mitja volta i alla em presento. Les senyores que estaven banyant-se em van dir que endavant, que cap problema…gracies a Deu!…ja que feia una calor!! I despres com a compensacio (tot i que no calia) vaig ajudar a unes nenes monissimes a carretejar litres d’aigua fins a la “cuina” de casa seva. Again…wauh!

Crec que soc el backpacker mes polit i amb menys roba del pais. Es el truc anteriorment explicat, un o 2 pantalonets (millor un banyador) i 2-3 camisetes. I cada dia a dutxar-se amb la roba, tot netejant-la. Qui diria que es pot viure amb tant poc per mes de 2 setmanes i semblar que fa 2 dies que ets fora. Sort que el clima es estable…mooolt calid pero estable.

Com que la cosa s’allarga, deixem el treking realitzat pel proper post del blog!

Al mercat abans de la classe

Comensa la classe!!

El menda

I de postres???: …Arros Sticky lila amb coco, mango i platan…delicios!

On the road again!

Foto molt currada!! (el Mekong)

Banyant-me al Mekong, les ampolles marquen zones ja treballades pels buscadors d’or

Buscadors d’or

Stop & Go

A la cuina…

Conduccio temeraria

Vistes desde la carretera

Despres d’haver estat  un parell de dies descobrint la bonica ciutat de Luang Prabang, vem decidir realitzar una excursio de 3 dies (2 nits) per les muntanyes de la provincia. Els companys del “Elephant adventures” ens van proposar un trekking de 3 dies conistent en visitar, menjar i dormir amb diferents etnies de les muntanyes de les afores de Luang Prabang. Nomes dir que ha sigut l’experiencia mes impressionant que he tingut en aquestes terres.

Abans de tot encara vem tenir temps de llogar una moto i anar a visitar les cascades que hi ha als voltants de la capital historica de Laos, perdren’s un xic per la zona…

Arriba el dia del trekking!: “Afortunadament”  l’excursio la vem realitzar nomes la Mar, el guia (Mee) i jo. Aixi que era com una especie d’excursio VIP en una zona que de VIP no en tenia res de res…gracies a Deu!

La calor era (i segueix essent) impressionant! Tot i que almenys es seca. Aixo, juntament amb la manca d’arbres degut als focs provocats intencionadament (cremen arees per cultivar-hi arros…de fet estan cremant el pais!), va fer que el trekking de 6 hores del primer dia poses a proba l’energia i el caracter ferm i perseverant de 2 matadeperencs.

I va valdre la pena!…mooolt la pena! Vem comensar la ruta agafant una barqueta al Mekong, on varem esmorsar un “sticky rice” negre boniiissim! El primer poblat al qual ens haviem de dirigir per passar-hi la primera nit era de l’etnia Mong, la mes “silvestre” de Laos. Sense electricitat ni aigua corrent, allo era el mes semblant al poblat de l’Asterix i l’Obelix: Gallines, Porcs, Cabres, Gossos…passejant pel poblat, els nens, les families…colpidor! I tot net, extremadanet net pel que es podria suposar d’un lloc  d’aquestes caracteristiques.

La primera nit va ser algo espectacular, varem dormir amb el Mee en una casa (un sostre amb 4 fustes, mosquitera…) que els mateixos viletans ens van llogar. Abans pero, per sopar, el guia ens va fer un caldo i un Wok de verduretes excepcional!

L’endema cap a cole de nou !! (ja n’haviem visitat un altre en una altre comunitat de cami a aquesta) , despres d’una estoneta veient lo dificil que es educar a canalla de diferents edats en una mateixa classe de condicions pessimes, vem comensar a caminar muntanya avall fins al seguent poblat. Aquests serien de l’ etnia “camo” , ja un tant mes civilitzada, pero una comunitat com deu mana! Alla la gent entrava i sortia de les cases com si fos casa seva. Despres de sopar mes “sticky rice” , weed, grills!…a mirar la tele!. Al poblat tothom mirava la mateixa serie “tronada” tailandesa, i aix’i feien “conxorxa” abans d’anar a dormir. Be, molt no parlavem que diguem, estaven seduits, drogats,pel que veien a la tele. Al mateix temps, alla la gent entrava a mirar la tele, sense dir res, s’estirava a terra (com tots) i sortia sense dir res tampoc, no calia. Allo era surrealista!

L’endema, despres d’haver fet de nou molta amistad amb els nens i nenes, vem iniciar l’ultim periple de 4 hores fins a la vorera del Mekong, des d’on agafariem una barqueta que ens duria de nou a Luang Prabang.

I que vem fer a l’arribar?…com no,…massage!! Ho necessitavem, teniem les cames a punt d’explotar! Nomes dir que despres del massage i un bon sopar…a les 20:30 ja erem al llit!.

Aquest mati la Mar ha tornat a Hong Kong i ara el menda s’haura de buscar la vida en solitari. Be, en solitari no pas sempre, ja que els dies 13, 14, 15 i 16 he quedat amb diversos Laosians per celebrar amb ells l’any nou Laosia: 4 dies de celebracions!!

Fins llavors aviam que se m’acudeix. De moment el dia d’avui el dedico a relax, escriure blog, llegir…que sino aixo es un no parar….no parar de disfrutar!

Sticky rice i Weed

Banyant-me a les cascades de les afores de Laung Prabang

Parem per dinar

A peu de carretera

Toca dutxa!

Dinant….mmm! Noodles!

Noodle soup, Beer Lao…

Els propietaris del “local”

On the road

Sticky Rice amb picant

Comencem el “trip” de 3 dies

Esmorsar d’Sticky Rice negre dolcet…boniiissim!!

Una escola a la primera comunitat que trobem

Estudiants al pati

Es hora de classe

Treient suc als cervellets

El Mee preparant el dinar i traduint-nos coses

Una nena molt bufona

Un nen molt bufo amb altres 3 encara mes bufons

Companys de dinar

Marxem del poblat, cap a  la muntanya

Adeu!…

Rebuda al nou poblat on passarem la nit

Vista del poblat

t

Casa nostre: el Hall

Casa nostre: la cuina

Casa nostre: el passillo i els nostres llits

A descansar!

Un parell de porquets

Un nen…..

Al mati…cap a cole!

Fent classe

El guia formant-nos, amb la professora a l’esquerra (les intenciuons ocultes del Mee eren unes altres que tots podem imaginar)

Paissatge tipic de l’epoca…malauradament…

Caminant

Rebuda dels nens del poble, tornaven de classe: 1,5 hores de cami diaries!

El chicken del sopar

Veient-les passar

Pelant els grills del sopar

La family

El menda amb el seu Sticky Rice i unes herbetes picants

Els acompanyaments

Fabrica de tabac

Ja arribem!!

Ja som a Luang Prabang (capital historica de Laos i patrimoni de la humanitat)…pero anem per parts i, per un momentet, tornem al passat. Que passava fa 3 dies?…… :

Marxem de Vientiane, capital de Laos. Directament puc afirmar que, tal i com he llegit a algun lloc, aquesta ciutat es la capital mes tranquila de tot l’univers.

L’unica manera de deduir que es la capital es llegint-ho a alguna guia. Un cop aterrats, l’aeroport se sembla mes a l’aerodrom d’un poble que no pas l’aeroport d’una ciutat.  Edificis baixos, be, mes aviat cases altes…i tranquilitat, mooooolta tranquiliat. La qual no vem deixar que es transformes en aborriment, de manera que l’endema ja ens dirigiem cap al nord, a Vang Vieng, on  farem un “stop & go” abans de continuar cap al nord, cap a Luang Prabang.

Aixi que Vientiane, conclusio: Beer Lao, 4 pagodes, Beer Lao, gran sopar local a la vora del riu Mekong, mes Beer Lao…i es que principalment la capital conte la principal activitat a tocar d’aquest gran riu.

I novament, com sempre, el mes interessant de tot?…el Massage!!. Just abans de sopar , despres de fer una visita rapida a la capital amb un tuk tuk i unes quantes Beer Lao, vem decidir relaxar-nos una horeta amb un Lao massage, molt similar al tailandes. Com es habitual en els viatjes per aquestes terres, crec que aixo es convertira en una rutina. Aixo si que es treure suc a nomes 6 euros!…com a molt car!, ja que normalment no arriben a 4.

Un cop relaxats a sopar!: rotllets de primavera, ensalada picant de papaya (mmmm!) i peix a la sal fet a la brasa amb herbes (mmm!!!…mmmm!!!).

Un cop “tocats” i sopats vem anar a fer l’ultima canyeta (si , si!, Beer Lao de barril!)   a un dels bars amb vistes al Mekong. Alla, novament vem poder comprobar l’existencia de molt turisme sexual, i noies laosianes disposades a que els hi tiressin la canya. Ja fos per aconseguir algunes divises gracies a algun favor sexual o l’inici d’una nova vida amb un futur millor… (trist…)

Ara cap al nord, cap a la muntanya!…primer stop: Vang Vieng (5 hores de bus)…comenca l’aventura…

Vem arribar a Vang Vieng i ens hi varem estar 1 nit: suficient. Durant els 2 dies que varem ser-hi, vem aprofitar per llogar una moto, perdren’s per la zona, i per realitzar una excursi’o que contenia trekking, coves, i tubing (baixada amb pneumatic pel riu). Vang Vieng s’ha convertit en un paradis pels backpackers, una vall rodejada de les tipiques muntanyetes com les de Haloon Bay al Vietnam o les de les illes de Palawan a Filipines, tot i que pot arribar a ser un petit malson, per mi no va significar ni una cosa ni l’altre, o sigui, ni fu ni fa.

Estem al final de l’epoca seca i l’aigua no baixa “a sac” pel riu, les coves no eren res de l’altre mon, i el trekking va ser com un passeig per la vall de la Cerdanya…rodejats de laosians aixo si.

El surrealisme el varem trobar al poble, on la majoria dels bars tenien teles on en tot moment hi havia episodis de Friends, sempre, en tot moment!! I no vegis!, alguns cambrers treballant amb walkmans, per tal de desconectar, ja que es deuen estar tornant bojos gracies a la brillant idea d’algu que desconec qui es!. Pero la questio es que aixo va funcionar per nosaltres i la resta de clients, ja que no pares de riure, tot i haver vist centenars de cops les mateixes conyes.

La part negativa de Vang Vieng? : Drogues (bolets, happy cakes…), farra amb musica a sac al costat del riu, lo qual fa que tot plegat acabi essent un tant excessiu i perjudicant la vida de part dels autoctons de la zona, i sobretot el pel que veuen a diari els nens (motiu principal pel qual dic que es negatiu, ja que si respectessin als altres, trobaria molt be que aquests guiris de la zona prenguin tantes substancies psicotropiques com vulguin). Que vigilin els laosians perque sino s’ho carregaran del tot…

Present time: Ahir vem abandonar Vang Vieng i despres de 6 hores de bus ja som a Luang Prabang! Una ciutat molt bonica vorejada per 2 rius, un d’ells el Mekong. Les vistes durant les 6 hores: espectaculars! El problema?…resulta que aquesta gent te la tradicio, mania, costum…de cremar tots els camps d’arros en l’epoca seca!! Moltes de les muntanyes que es divisen durant una carretera que sembla la collada de Toses estan cremades! I aixo fa que les vistes es redueixin degut a la calitja que crea el fum. Ja esta gairebe tot cremat i es veu el sol…pero no molt be del tot (una llastima).

En aquests moments, despres d”haver menjat en el mercat nocturn, visitat tota la ciutat, menjar mes Lao food…ja ens hem decidit per la propera excursio: 3 dies de barca pel Mekong, trekkings, 2 nits en poblats indigenes… Hem buscat l’excursio menys frequentada i mes remota (amb bons apets i bon beure). Aixo sera dilluns, de moment dema diumenge el dedicarem a llogar una moto i perdren’s de nou pels voltants de la ciutat.

Ara he de marxar, que la Mar s’esta fent un massatge de peus d’1 hora i al finalitzar tots dos en farem un altre corporal d’1 hora tambe…i es que viatjar cansa…

 

(no penjo moltes fotos, de moment, ja que la majoria tenen mes ressolucio i pesen massa pel blog)

Arribada a Vientiane

Beer Lao a Vientiane

The menda

Always

Vang Vieng – Luang Prabang

WC

1000 Kips = 0,09 euros

 Alguna visita vem fer

Intent de seduccio?

Aquest cap de peix si que hem seduia…quins peixets!!

Els peixets tremendos!!!…en van caure 2 en un mateix sopar…

 On anem…?

 

 

Si, si!…es veu que la capital de Laos es Vientiane! A la qual vem arribar fa un parell de dies i on ens hi varem estar poc menys de 24 hores.

Ara hem comensat el cami cap al nord, ja som a Vang Vieng…i en 5 min sortim a fer Trekking, Tubing, Coves…aviam…Fins despres!

Buffff….no se per on començar…

Si fa 12 anys consecutius que vaig als San Fermines, comenceu a comptar ja que això dels Sevens pot ser que s’allargui molt i molt també…

Després d’una gran arribada a Hong Kong amb visites a restaurants locals, un vietnamita…ja era divendres! ( només menciono els restaurants visitats  ja que la resta del dia estava basicament a l’oficina de la Mar…).

Així que arriba el cap de setmana i amb ell… els SEVENS !! Una competició de Rugby de 3 dies entre diverses seleccions nacionals, amb partits de 7 contra 7 i parts de 7 minuts. Crec que hi participen unes 10-12 seleccions, entre elles Hong Kong, Escòcia, Anglaterra, els “All Blacks” de Nova Zelanda, França… Però poca cosa més puc dir de la competició Ni jo, ni molts dels que erem a la nostra grada crec que savien qui anava guanyant, qui jugava….ja que a l’estadi el que es fa és bàsicament farra!

Divendres va ser la “toma de contacto”. Per la tarda varem anar a “veure” els primers partits, unes canyes… però dissabte era el dia escollit! . Desde les 8h a les 20h !! 12 hores don’t stop, xerrant amb gent, retrobant coneguts amunt i avall, coneixent-ne molts/es de nous…tot entre cervesa i cervesa…

Als Sevens la majoria de la gent es disfraça i nosaltres vem escollir disfraçar-nos de militars, però amb quina categoria! Cadascú portava un nom de “rang militar” a l’esquena. En el meu cas, vaig decidir ser el “Major Disaster” , la Mar era la “General confusion”.

Crec que el millor és que veieu unes instantànies i deixem-nos d’explicacions. A mesura que les hores anaven passant els nivells etílics anaven augmentant també (perque enganyar-nos). Un cop acabats els partits, allà les 20h,  varem anar a unes carpes de l’exterior a fer les últimes copetes. Finalment, a les 22h, tothom a casona, i jo (com no) de farra aventurera fins les 5am. I és que un dels millors carrers de pubs de Hong Kong, el Lan Kwai Fong, pot donar molt de si…

Avui, una miqueta de ressaca id’aquí a una estoneta la Maartje ens convida a soipar un bon tempura, ja que demà la Mar i jo marxem cap a Laos! (ella tornarà el 8 d’Abril, i jo el 17).

pd: no descarto sortir a estirar les cames aquesta nit, i és que hi haurà de festa tota la gent que ha anat a veure els últims partits de la competició. Nosaltres hem preferit passar una diada tranquileta….de moment…

Total: per 6 euros per cap: Nick (empleat Hong Kongnita de la Mar), Mar i jo, ens hem posat unes botetes…and tonight more!!

Aquest cop han sigut els companys de KLM els que m’han deixat a Hong Kong per 4 vegada. Hem quedat que em vindran a buscar el 19 d’abril.

La veritat és que si algú que estigui llegint això espera fotos de Hong Kong, li he de dir que malauradament encara no tinc res. Be, si, alguna dels aeroports, però res més. El motiu? La càmera digital torna a fallar!…però ja me n’han deixat una altre. Així que de moment només us deixo algunes instantànies que vaig fer amb l’iPhone: als aeroports, canyes a Barcelona i Amsterdam (on vaig aprofitar per mirar un episodi de La Dimensió Desconeguda), i la cerveseta de benvinguda a casa la Mar i la Maartje, una Asahi japonesa!

La veritat és que la benvinguda va ser espectacular per la seva senzillesa. Al arribar jo per la tarda, varem anar a comprar quelcom de menjar i vem fer una BBQ els 3 a casa (la foto de l’Asahi és del pati de la nova casa). Desde les 20h fins gairebé les 2h de la matinada vem estar parlant i… disfrutant de l’APM via You tube a l’Apple TV  No hi ha res com una vetllada amb la familia.

Ara comença una nova jornada! Em portaran al gimnàs (s’han de cremar les calories d’ahir), i a dinar i sopar a restaurants locals: 100% xino!

Així que….salut!

Planejant el viatje a Laos

Definitiu, decidit!…el proper periple serà per Laos!, via Bangkok, i com sempre volant desde Hong Kong, després d’haver-hi estat durant gairebé una setmaneta.

La millor convinació ha sigut : Anada desde Hong Kong via Bangkok, amb Lao Airlines, i la tornada, via Bangkok també amb Bangkok Airways. Per una vegada deixaré de banda els companys d’Air Asia

I quin serà exactament el plan? Doncs després d’haver passat una nit a Bangkok, volaré amb la Mar cap a Vientianne, la capital de Laos. Allà potser ens hi estarem “el que dura un telenoticies”, ja que es veu que no mata molt. I des d’allà anirem pujant (encara no savem com) fins a la bella Luang Prabang, famosa pels seus temples d’origen budista. Una ciutat amb una arquitectura que barreja el budisme i el colonianisme francès.

Un cop allà, després d’un parell de dies, la meva germaneta em deixarà tirat de la ma de Déu en aquelles terres, on m’hi estaré gairebé 2 setmanetes més jo solet…i les Lao Beer . Allà intentaré descobrir les terres del nord de Laos , de les quals es diu que son les mes espectaculars i belles del Sud est asiàtic!!.

Com pinta l’aventura, on anem exactament ?

 

I un cop siguem a Laos, com pinta allò ?

 

La zona del quadrat vermell és el destí final, i on hauré de rememorar aquelles llargues estades en solitari que taaan m’agraden. Moments en els quals es retroba un mateix (…) i s’experimenten vivències úniques…! Serà altre cop així ??? Mmmm…quines ganes!

………………………..   ZZZZZzzzzzzzzzzzzzz……………….estic pensant…..

Doncs m’he parat a pensar i m’he donat compte que he donat moltes i moltes voltes per aquelles terres, les quals podeu rememorar mirant i llegint els posts anteriors d’aquest blog que va començar a finals del 2007. I jo que pensava que només faria un viatjet i guoita!…Bé, dels plans que tinc per la resta de 2010, 2011 i 2012, ja en parlarem més endavant (ara no toca , que de temps no ens en faltarà pas…step by step…keep walking…

En Vermell el 1er periple: Hong Kong – Bangkok – Angkor Vat – Phnom Pehn – Ho Chi Minh – Hanoi – Kuala Lumpur – Penang – Phi Phi Islands – Bangkok –  Hong Kong.

En Blau el 2on : Hong Kong – Kuala Lumpur – Sumatra ( Bukit Lawang & Lake Toba ) - Perhentian Islands - Hong Kong.

En Verd el 3er periple: Hong Kong - Manila - Palawan ( El Nido ) - Hong Kong

I en negre,… el quart !!: Hong Kong – Bangkok – Vientianne – Luang Prabang – Bangkok – Hong Kong 

Quin merder!! hehehe…però hi ha taaant per veure al Sud est Asiàtic!!!

Sembla que va ser ahir que vaig crear aquest blog i ja van més de 2 anys!. Doncs serà quan en compleixi 2 i mig que començarem una nova aventura al sud-est asiàtic!
Potser us pregunteu, que coi deuen tenir aquelles terres ?  No son pas tan amplies? Doncs en primer lloc una germaneta visquent a Hong Kong, i en segon lloc…bé, millor que les visiteu: Asia is different.
Aquesta vegada estaré divagant per la zona uns quants dies…he fet click amb el mouse al calendari de KLM i ha sortit el que ha sortit…Ara falta omplir-los! En primer lloc assistiré per 1er cop als Sevens (http://www.hksevens.com/ una competició de Rugby amb activitats lúdico-festives. Una Dragon Boat (2on viatge a Asia)  però en un estadi (més o menys).

I després falta decidir on saltaré/em, sol o acompanyat sembla que optaré per Laos, tot passant de nou per Hanoi, una de les meves ciutats preferides del Sud-est Asiàtic. Aquest cop tindré força dies per perdrem per unes terres inòspites de les quals només n’he sentit que bones paraules, i on sobretot en destaca el gran caràcter de la seva gent. La intenció inicial era anar també a Myanmar (antiga Birmania) però crec que el clima és realment chafugós a l’època.

S’accepten propostes!

 

“Pues va a ser que si!” despres de l’ultima experiencia a Palawan, quan ens van deixar tirats en aquella platjeta de Catlon Island, ja nomes quedava sopar i dormir a El Nido. L’endema, divendres, tocava ultima visita a Manila i volar al vespre cap a Hong Kong, per disfrutar d’un altre friday night!

Despres de sopar amb antorxes a la platjeta un tempura de gambetes, un pollastre al curry i un crep de xocolata (3 plats que no eren precisament tipics de Filipines), vem anar a descansar ja que l’endema a les 9:30 encaravem de nou la capital, Manila, amb la companyia Island Transvoyager (ITI). Nomes ITI i SEAIR volen a El Nido.

L’avio a Hong Kong no sortiria fins al vespre, aixi que vem decidir en primer lloc tornar al Chinatown de la ciutat per dinar uns Noodles al “Ling Nam Noodle Factory and Wonton Parlor” un dels millors llocs per degustar aquesta pasta, fresca!, per tansols 1,5 euros la racio (130 pesos filipins).

Un cop al taxi ens vem donar compte que alla hi havia massa moviment de gent i banderes al carrer, per ser un divendres mati. Resulta que estaven de celebracio!: era l’11 aniversari de la seva independencia. Aixi que vem decidir fer un petit Stop & Go a una zona on hi havia representants de les forces armades, carpes amb menjar…

Un cop feta la visita de rigor…a menjar!, un dels millors noodles amb sopeta que he menjat mai, sobretot tractant-se d’un menjar express/fast food.

Fent un piscolabis abans de sopar a El Nido

El primer plat: Un tempura de games i alguna que d’altre verdureta

De nou agafem el nostre Jumbo cap a Manila

Independence Day: quasi em fitxen!

Sino em sentis tan català voldria ser filipi!

Al centre de Manila amb un cotxe de bombers…com sel’s curren!

Menjant Noodles a la Factory…de Chinatown

De nit ja erem a Hong Kong de nou, on vem sopar en un Thai/Vietnamita, per anar a reunir-nos amb la Mar & friends i fer un “passeig nocturn” per la ciutat fins a quarts de 4. I de bon mati…mariscada al Port! 

Be, ni era exactament el port de Hong Kong, era un poblet de pescadors auns 40 min de la ciutat, ni la mariscada era exactament com la que fem a la peninsula, tant per preu (aqui era bastant mes barat), com per qualitat (la qual no era gaire pitjor, simplement que cuinaven els productes de manera diferent, ja que el seu marisc te un sabor diferent tambe). La Maartje ens va deixar el seu Mini i aixi vem poder arribar a port.

I per la nit sopar sorpresa! La Maartje i la Mar ens van convidar a l’Eva i a mi a l’extraordinari Zuma, el millor restaurant japones que he probat mai, i al qual ja vaig assitir el Desembre de 2007 durant la meva 1era visita a la ciutat. Uns plats d’un nivell molt i molt alt!

Ara ja he de deixar d’escriure, que avui ens toca treballar! Abans de tornar a Barcelona dimarts, avui diumenge hem de cuinar quelcom per la Mar i la Maartje (potser fem una classica truita de patates…pero no els ho digueu, acompanyada de la Miss Ou de can Consul i una miqueta d’iberic importat pel menda). I dema dilluns (last night! ) La Maartje ens fara alguna delicia per sopar,…que sera, que sera…?

Gembetes, almejes, quelcom amb all…

Dinant pim , pam…

 

I….ostres !!

Ostres tu!…quines ostres!

Tornem a casona (Hong Kong)

Hon g Kong’s Skyline

Les noies més maques de Hong Kong: La Mar i la Maartje

Uns cocktails de Ginebra, amb Platan, Pera, Poma…i Pepino: Bonissim i super refrescant. Despres el menjar era tan bò, que vaig passar de fer foto i tot…I’m sorry…bé, no tant sorry